Girona, 4 de febrer de 1939
Imatges d'una desolació
© Ajuntament de Girona
El passat no pot tornar a ser viscut, és evident. Però també és cert que els documents ens poden permetre veure'l i, en certa manera, visitar-lo i reviure'l. I els documents fotogràfics de manera molt singular.
El passat ha de ser recordat. Aquesta és la seva raó de ser. I per això enguany, que es commemora el 75è aniversari de l'ocupació de les tropes feixistes, convé fixar-se en aquesta trista efemèride per no oblidar el que va suposar per al nostre país, i per a la nostra ciutat, passar a viure sota un règim militar dèspota i venjatiu.
Onze fotografies preses entorn del dia 4 de febrer, ens permeten acostar-nos a la Girona del darrer dia de Guerra. Però hem volgut anar una mica més enllà i en un exercici de refotografia hem fusionat passat i present.
El resultat de veure dins el passat el nostre present, o a la inversa, dins el present el nostre passat, resulta una mica inquietant. Però allò cert és que l'espai en què transitem ha estat viscut, i a vegades patit, abans que ho féssim nosaltres. La intenció és evidenciar aquest nexe entre l'avui i l'ahir i, alhora retre un modest homenatge a aquelles persones que varen viure una de les èpoques més tristes i més sòrdides de la nostra història.
Joan Boadas i RasetL'any 1939, en ple hivern, Girona no va ser el mur de contenció que havia estat en altres moments històrics i passà ràpidament de republicana a franquista. L'entrada dels nous dominadors, el 4 de febrer de 1939, va ser un acte més del passeig militar que els soldats de Franco iniciaren pels volts de Nadal per liquidar la campanya de Catalunya.
La resistència, encarregada a les forces de Líster, no passà de les paraules i de les suposicions, d'actuacions molt limitades. Sense autoritats en els llocs de comandament, les tropes d'ocupació trobaren la porta pràcticament oberta, però l'espai urbà presentava un aspecte malparat, pres per la incertesa, castigat per les bombes de l'aviació feixista i els incendis dels derrotats que es retiraven cap a l'exili.
Les cròniques de l'època expliquen que a, dos quarts de dues de la tarda, les forces de la IV Divisió de Navarra accediren al barri de l'estació del ferrocarril i que, abans de les dues, tota la força entrà per la banda occidental de la ciutat, mentre que els legionaris italians ho feren per l'oriental, per la carretera de Sant Feliu de Guíxols i algun escamot per Sant Daniel.
Camilo Alonso Vega, general en cap de l'exèrcit d'ocupació, rebé els honors dels triomfadors a la plaça del Marquès de Camps i es possessionà, tot seguit, de la casa de la vila. Des del balcó de la plaça del Vi, va prometre pa, justícia i perdó, i repetí els tòpics del ritual militar. La divisió dels gironins entre guanyadors i vençuts no esvaí nous malsons, perquè el final de les operacions bèl·liques i la pau oficial no representaren el final de la tragèdia.
Josep ClaraProjecte i direcció: Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)
Servei cartogràfic: UMAT (Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial)
Programació: SSTI (Servei de Sistemes i Tecnologies de la Informació)
Fotomuntatge: Josep Maria Oliveras
Imatge aèria 1949: ICC (Institut Cartògrafic de Catalunya)
Cliqueu sobre les imatges per obtenir més informació:
Incendi al carrer Nou
Destrosses al carrer Nou
Destrosses a la plaça del Marquès de Camps
Destrosses a la fàbrica Gròber
Soldats a la plaça de la Independència
L’exèrcit franquista a la rambla de la Llibertat
Solar de les Bernardes
Soldats al carrer de Santa Clara
Incendi a la casa Boué
Soldats a les escales de Sant Martí
Voladura del pont de l’Aigua